REPOSANT EL TALLER DE COMUNICACIÓ

Després del resultat del taller constato la importància de la comunicació com a via d’auto-coneixement i presentació de mi cap als altres.

Des de l’auto-observació, primer em reconec i en segon terme em presento al món! Als altres!

Curiosament a mesura que més em conec i reconec el meu Jo, més acollit i acceptat és per l’altre. La comunicació senzillament és el canal d’unió entre el Jo i el Tu. Recalco! Un canal d’unió!

Quan detecto que la comunicació és just el que m’allunya de l’altre és que alguna cosa cal atendre.

Vetllo per una comunicació més honesta i eficaç a nivell individual i social!

En breu seguim construint oportunitats de pràctica comunicativa a Barcelona.

2na edició del taller: VOLS UNA COMUNICACIÓ EFICAÇ?

Divendres 6 de juliol de 18h a 22h. Gaudint així, d’un estiu més entenedor!

IMATGES del TALLER DE COMUNICACIÓ A VILAFRANCA!

Us mantindrem informats de la 2na EDICIÓ!

Laura Rucio Torres

Anuncios

MOVIMENT I VIBRACIÓ!

Divendres 13 d’abril. Vilafranca del Penedès, va vibrar!!!

Més enllà de les edats, les inquietuts, les necessitats,… Va haver un conjunt d’elements comuns que van generar fervor en tots els participants.

Colors, sensacions, emocions, alliberacions. Van ser les notes musicals que van oferir diferents ritmes de moviment i contacte amb un mateix/a.

Sembla ser, una vegada més, que l’experiència de viure el moviment espontani i natural afavoreix el contacte amb la salut. En la roda final, les mirades i els somriures eren els millors indicadors que la vibració havia estat tant externa com interna. Les persones van manifestar obertament allò enriquidor per si mateixes. Aquell petit adonar-se que aflora quan li donem el suficient espai.

I com li donem espai? Alliberant tensions, permeten l’expressió espontània, respirant amb més profunditat, deixant anar la veu i el cos: Deixant-nos!

 Una experiència molt emocionant on va habitar la unió  del cos, la ment i el cor.

Laura Rucio Torres

TALLER D’AUTOESTIMA PER A PARES

L’essència teòrica del que es va respirar durant els dies de taller va ser la següent:

Entenem per autoestima el valor que ens atorguem pel fet de ser qui som. No tant com som.

Aquests procés i aprenentatge d’estimar-se a un mateix és quelcom complex i va evolucionant amb el propi creixement. Per això, les figures parentals són prioritàries pel desenvolupament del fill. Li serà més fàcil estimar-se i estimar si els pares també propaguen aquests valors i ho manifesten en la relació amb el fill/a.

Aquesta integració d’estima i autoestima, es pot veure interferida quan les pròpies figures parentals no han pogut integrar de manera consistent la seva pròpia autoestima com a persones que també són.

Aquest trobada de pares, en definitiva, persones, pretén posar l’atenció en la pròpia cura d’un mateix per tal de revisar aspectes a cuidar facilitant així una relació més sanejada amb el fill/a. Una proposta molt avalada per la psicologia humanista que parteix de la base: “Si jo estic bé, puc estar bé amb l’altre”.

L’essència vivencial del taller va ser respirar elements com la pròpia consciència, l’empatia cap els fills, el poder de gestió assumint les facilitats i dificultats de les decisions, la complicitat amb el grup. Un espai reduït en el temps que posa de manifest la profunditat i complexitat de l’autoestima. Tot i així, com element intern que és, el podem seguir construint dia a dia.

Gràcies mares, entre tots seguim construint!

Laura Rucio Torres

¿Estás cansado o estás descansando?


 Alba: “ No puedo más estoy trabajando mucho, con muchas ideas en la cabeza, mi cuerpo está agotado. Me acabo de acordar que antes de ir a casa tengo que hacer la compra. ¡Voy a estallar!”.

Toni: “Te comprendo, yo ahora mismo estoy descansando. He decido escuchar mi cuerpo y corresponderle con su necesidad. Con las últimas taquicardias me alertaba que estaba sobresaturado. Esta tarde me he organizado para tumbarme en el sofá, he cerrado agenda y ahora mismo me estoy dando mi mejor medicina: el mimo y cuidado que necesito. En este instante mis aliados son el te verde y mi soledad. ¡Alba te lo recomiendo!”.

Estos dos amigos son la clara muestra de cómo podemos vivir nuestra vida. Ambos tienen conciencia de su estado, los dos comparten la sensación de cansancio, agotamiento y estrés. Ahora bien, la decisión que toman con la situación es bien diferente.

Por un lado, Alba expresa su malestar desde la queja y decide continuar absorbiendo sensaciones y emociones desagradables.

Mientras tanto, Toni, toma otra decisión que la lleva a una acción reparadora. Decide descansar, cuidar su cuerpo a la vez que recupera su bienestar mental y emocional.

Pero este pequeño gesto de prepararse un té al gusto y tumbarse unos minutos en el sofá, resulta una hazaña extraordinaria para muchas personas. El motor que le permite movilizarse hacia su zona de salud es la imprescindible auto-responsabilidad, auto-decisión y auto-acción.

Es decir, Toni asume que él mismo es quien tiene el poder de aparcar sus tareas e invertir un tiempo a reciclar su energía vital. No espera que el jefe le conceda vacaciones, él ya se ocupa de satisfacer su necesidad inmediata, para así poder resolver otras que están por venir. Toni es quien hace la acción de tumbarse y respirar, su pensamiento y sentimiento es coherente con su comportamiento.

Pregunta: ¿Al día siguiente quién tendrá más energía para rendir más y mejor?

Otra pregunta: ¿Tú eres de los que están cansados o de los que toman la auto-responsabilidad para tomarse un descanso?

Me doy cuenta que en este momento estoy escribiendo desde el descanso.

¡Bienvenida alternativa!

Laura Rucio Torres

Has jugat a aquest joc? Recomanació: llegeix les instruccions. Així sabràs com guanyar!

Alguna vegada has pensat? … “si no hagués estat pels meus pares…” o, “si el meu pare m’hagués deixat ser…”, o “si la meva mare m’hagués permès…”. Aquestes reflexions que en persegueixen, responen a un joc psicològic al que, en algun moment de la nostra vida tots hem jugat.

El títol té el nom de “si no hagués estat per tu, jo estaria bé”.

 Si juguem a aquest joc és perquè d’alguna manera reconeixem un cert malestar en la nostra vida i sembla que anhelem algun canvi. I… on podem trobar aquest canvi?

Si ens aturem en analitzar aquest joc, sembla que la capsa ja venia malmesa d’origen. Que les peces clau del joc, el pare i la mare, tenien algun defecte o imperfecció.

 Ara bé, la peça fill/a, per conseqüències directes de les regles del joc, no és salva de patir algun que altre desperfecte.

 Com a fitxa que sóc, què puc reparar-me? Sí. Millor dit! Puc anar auto-reparentalitzant-me.

 Si algú llegeix amb cura les instruccions d’aquest joc, s’adonarà del procés que pot fer la peça fill/a quan no pot avançar més caselles per aconseguir triomfar en aquest joc de la vida. S’adonarà que les imperfeccions de les peces parentals, poden dificultar el seu propi èxit.

 Ara bé, el manual d’ús explica com la peça fill/a pot arribar igualment a la fita del joc gràcies a la seva pròpia auto-reparentalització. Com? buidant el cúmul d’imperfeccions heretades i substituint-les de missatges i actituds necessàries per la peça fill/a.

 D’aquesta manera, la fitxa fill/a, ja no depèn de la resta de fitxes del joc. Ella, de manera autònoma s’ha enriquit d’eines reparatòries que l’acompanyen, si vol, durant el recorregut que li queda del joc, de la seva vida. Les imperfeccions de la fitxa pare o mare, ja no són motiu de malestar per la fitxa fill/a.

 Per què?

 Perquè ara es canvia l’antic missatge del joc per un nou missatge: “ Si és per mi, si jo ho decideixo, jo estic bé”. Jo sóc per tant, el màxim responsable de poder reparar les meves mancances com a fitxa què sóc. Jo puc decidir o re-decidir que vull per tal de seguir movent la meva fitxa cap endavant, tot i que les altres peces del joc puguin allunyar-se de mi. Cadascú avançarà segons els seus recursos i les auto-reparacions que necessiti satisfer.

 Per tant, aquell pare o mare ideal que tots els fills/es vam arribar a somiar, està dins nostre, Jo el puc dissenyar conforme les meves necessitats actuals. Puc acceptar que les imperfeccions de les altres peces del joc: Pare, Mare, germans, avis… Són només seves i, com tota peça, assumir que van créixer imperfectes perquè les seves peces d’origen també patien imperfeccions.

 Qui perd en aquest joc? Qui perd l’oportunitat d’avançar caselles justificant-se en els imperfeccions de la resta de peces. Qui guanya? Guanya qui assumeix les seves limitacions i potencials per seguir avançant.

 Què guanya? La llibertat de ser, de ser des de la imperfecció. Si aquesta fitxa arriba a la fita dels seus permisos i propòsits… haurà nascut per triomfar!

 Laura Rucio i Torres

Reflexió a partir de la teoria de Muriel James i la seva tècnica d’Autorreparentalització.

Com ser bons pares per a nosaltres mateixos?

NOU HORARI GRUP MOVIMENT: MOU LA SALUT!

Aquest grup és un curs de moviment corporal que ofereix un espai lúdic i de ball. Té com a missió fomentar el propi benestar a nivell corporal i emocional. Les sessions segueixen una metodologia establerta i combina exercicis dirigits, lliures, individuals, en parella i en grup. Un espai on el protagonista ets tu i la teva salut i sou acompanyats des del respecte i l’acollida.                                                                   Laura Rucio i Torres

Dia: Dilluns a partir del 27 de Febrer, 15.30h a 16:30h.

Lloc: ARC TAI-CHI, C/ Cal Bolet, 4, 1r 2n.

Informació i Reserva: 616491032/ 

lauraruciotorres@gmail.com

Què entenem per voler ser “normal”?

Una definició força complerta de normalitat que he trobat és la següent:

“La normalidad no es fundamentalmente interesarse por ¿Cómo hacen los otros?, sino simplemente buscar a lo largo de toda la existencia, sin demasiada angustia ni demasiada vergüenza, la mejor manera de manejar los conflictos con los demás y los conflictos personales, sin alienar sin embargo ni el propio potencial creador ni las necesidades más íntimas”.

Jean Bergeret

PRESENTACIÓ DEL MEU BLOG

Benvinguts i benvingudes!

Us presento el meu blog. Neix a Vilafranca del Penedès, ciutat que m’acull des de fa uns anys!

Us convido a navegar per aquest espai virtual i espero que us sentiu com a casa.

Aprofito per informar que el Grup de Moviment ja està en acció. Si teniu curiositat de saber de què es tracta esteu convidats a participar a…

Vilafranca del Penedès: dilluns de 19:30 a 20:30h

Barcelona: dimarts de 19:30 a 20.30h

Us hi esperem!

 

Laura Rucio i Torres